| Regreso a selección de canciones |

Els infants

(Joan Isaac)

Són infants desmemoriats

que caminen a passetes

i tremolen com les fulles.

 

Aletegen amb la tarda...

Si te'ls mires, et responen

amb somriures com agulles.

 

No recorden com es diuen.

Indefensos, desconeixen

si és hivern o és primavera

si és hivern o és primavera

 

Si és Milà o Barcelona

la ciutat per on passegen

de bracet de la tendresa,

de bracet de la tendresa.

 

Et pregunten mil vegades

el mateix que fa una estona,

però no es cansen i insisteixen.

 

Però que bé que se’n recorden

de la fam de l'estraperlo,

de refugis i sirenes...

 

De Durruti, els vienesos,

de Belchite, de Gernika

i dels somnis fets a miques,

i dels somnis fets a miques...

 

Si te’ls trobes, acarona'ls.

Acompanya'ls, que no es perdin.

Són tan fràgils com la brisa,

els infants de vuitanta anys.

 

CASTELLANO

Son niños desmemoriados

que caminan a pasitos

y tiemblan como las hojas.

Aletean con la tarde…

Si les miras, responden

con sonrisas como agujas.

No recuerdan como se llaman

indefensos desconocen

si es invierno o primavera

si es invierno o primavera

Si es Milán o Barcelona

la ciudad por donde pasean

del brazo de la ternura

del brazo de la ternura

Y preguntan mil veces

lo mismo que hace un rato

pero no se cansan e insisten

Pero qué bien se acuerdan

Del hambre , del estraperlo

de refugios y sirenas…

De Durruti, los Vieneses,

de Belchite, de Gernika

y de los sueños hechos añicos

y de los sueños hechos añicos

Si te los encuentras acaríciales,

acompáñales que no se pierdan.

Son tan frágiles como la brisa

los niños de ochenta años…